• Espanya
• Wanda Vision

• Any
• 2008


• Tipologia
• Documental - Llargmetratge


• Gènere
• Documental


• Públic
• Tots els públics


• Durada
• 90'


• Versió original
• Anglès, Castellà, Català


• Altres versions disponibles
• Català


• Versions subtitulades
• Castellà, Italià


• Format
• Color, HD, Dolby Digital


• Estat
• Acabada

• Actors
• Josep Maria Pou


• Productor executiu
• Antonio Chavarrías


• Director
• Elisabet Cabeza Esteve Riambau


• Guió
• Elisabet Cabeza Esteve Riambau


• Música original
• Eduardo Arbide


• Direcció de fotografia
• David Valldepérez


• Muntatge
• Ernest Blasi


• Direcció de producció
• Josep Amorós


• Direcció de so
• Albert Manera


• Ajudant de direcció
• Belén López

Com es passa de la comèdia a la tragèdia, de l'heroi a l'antiheroi? Què succeeix a la vida d'un actor quan deixa d'interpretar un personatge per ficar-se en la pell d'un altre?

Màscares es planteja respondre aquests interrogants a partir d'una ocasió excepcional. Durant dos anys, Josep Maria Pou ha recorregut els escenaris catalans i espanyols interpretant La cabra, un drama d'Edward Albee. L'èxit de públic ha estat rotund i el seu treball ha estat recompensat amb el Premi Nacional de Teatre, entre molts altres guardons. El seu pròxim projecte és Su seguro servidor: Orson Welles, una obra sobre el genial director de Ciutadà Kane escrita per Richard France.

Els assajos d'aquesta obra són un pretext ineludible per aprofundir en la professió d'actor a través d'un procés que normalment es desenvolupa portes endins. L'acció de Màscares transcorre entre el teló que cau després de l'última representació de La cabra i el que s'alça per a l'estrena de Su seguro servidor: Orson Welles. Dins d'aquest marge, que transita lliurement entre la realitat i la ficció –com ja ho feia La doble vida del faquir, el nostre primer llargmetratge–, Josep Maria Pou posa en evidència la tècnica i les rutines del teatre; les fronteres entre la vida personal i la imatge que, com actor, projecta davant els altres.

Peter Brook afirma que «el fet que la màscara et doni la possibilitat d'amagar-te anul·la la necessitat d'ocultar-se». La nostra pel·lícula pretén corroborar aquesta paradoxa a partir d'un material dramàtic de primer ordre ja que si, com deia Shakespeare, el món és un escenari i tots nosaltres mers actors, hi ha qui de la màscara n'ha fet la seva vida.